Tècniques graficoplàstiques
Pràctica 1: tires de temps
Fet a principi de curs. Era un dia amb bastant Sol i va ser a les 8:45 aproximadament. Va ser la segona cianotipia que vaig fer.
Tipus de paper:
Canson 225 g/m2
Procediment:
Vaig mesurar el paper i dividir la seva longitud per 10. Després vaig ratlles per a separar el paper en 10 espais. Seguidament vaig omplir-lo amb el líquid de la cianotipia i el vaig assecar. Al final vaig sortir amb una cartulina negra i el full i, una vegada al Sol, vaig anar tapant-lo cada 20 segons.
Notes: la cianotipia va sortir malament amb el que sembla una taca. El problema es pot deure a que no vaig assecar bé el paper, ja que aquell dia no portava el secador i no havia molt de temps.
Pràctica 2: Experiment de diferents suports
Fet a principi de curs també. Sobre les 8:30 aproximadament. Hi havia bastant Sol.
Tipus de papers:
Procediment:
Amb algunes amigues vam intercanviar papers per a fer les probes i també em van deixar unes pinces ja que habiem d'utilitzar el mateix objecte en tots els papers. La cianotipia va quedar bastant bé, amb un blau molt intens i sense molt de blanc pel mig.
Problemes:
A la imatge surt una ombra que en el paper no hi és*
Les pinces van generar una ombra la qual no era un aspecte desitjat. La solució hauria estat buscar un llos amb una mica d'inclinació i posar-ho allà.
Pràctica 3: transparències
Tipus de paper: Canson 225 g/m2
Fet a mitjans de trimestre, a les 15:00 aproximadament. El Sol era molt potent.
Procediment:
Vam omplir el paper d'aquarel·la tots a classe i ens el vam emportar a casa. Una vegada aquí vaig agafar les transparències (una foto, les meves ulleres, un plàstic amb un clauer adins i la funda del mòvil) i les vaig col·locar a sobre del paper. Vaig esperar 5 minuts i el color ja era mig grisòs però com que em semblava molt poc temps el vaig deixar fins a 7.
Després vaig mullar el paper amb aigua de l'aixeta i seguidament amb aigua oxigenada i va quedar bastant bé.
No crec que tingui cap problema.
- A tres quarts trobem a una enganxina amb forma de noia amb un rotllo manga/anime. Aquí es representa l'adolescència, on vaig tenir el primer contacte amb aquest món, el qual al igual que els videojocs m'ha marcat molt la personalitat i valors que tinc.
- A en punt, hi ha un signe d'interrogació amb una foto i un ballarí als costats. Aquí es representa l'època d'adult, la qual fa uns quants mesos que he començat i encara no sé ben bé la "càrrega" que això de ser "adult" comporta. Les adicions dels costats es deuen a que encara que no sé el que vull fer en el futur, fa poc, he descobert que el ball és una manera de sentir-me lliure i poder gaudir de la vida. D'aquí ve al ballarí de la dreta. I la noia està aquí perquè és la ballarina que em va animar a provar a ballar, és a dir, ha estat la meva inspiració i ha influit bastant en mí. A més, amb aquests dos elements volia posar transparències al projecte, al igual que en la tercera pràctica.
- I per últim, l'agulla dels minuts està apuntant al punt intermig de dos quarts i tres quarts per a representar que encara em trobo dins d'aquests dos mons. I l'agulla de l'hora apunta cap al signe d'interrogació perquè també em trobo en aquest punt ara mateix, però sento que descobrir el que vull fer en el futur és més important i porta més pes que els videojocs i el manga/anime.
Procediment:
Ja portava pensat des de fa molt la idea de fer un rellotge explicant la meva vida.
La primera idea va ser posar una foto meva de nedó en el centre i posar les agulles apuntant al número 1 i l'altra al 8. Per a representar que aquest nedó ja té 18 anys. Però vaig veure a un munt de gent imprimint fotos i vaig voler fer-me el guay i el creatiu i no utilitzar res imprès.
Estic bastant content amb aquesta idea final que vaig tenir. A l'hora de fer les coses:
Primerament amb un compàs vaig fer una rodona i vaig tallar-ho per a que em servís de plantilla de rellotge.
El signe d'interrogació, el Pikachu, les agulles del rellotge, la bandera i la roba del ballarí els vaig realitzar dibuixant en cartolina negre i tallant el resultat.
El ballarí està fet de plàstic, en el qual també el vaig dibuixar i tallar. Vaig enganxar la roba a sobre del plàstic per a que no caigués.
La fotografia i l'enganxina les he agafat ja fetes de casa.
Problemes:
Potser fixant-me ara, és difícil d'entendre, afegint una silueta d'un nedó, un nen, un adolsecent i un adult al costat de cada època hauria ajudat, al igual que posar les ratlletes de les hores i minuts al voltant del rellotge.
AL BLOG:
3. Procés de treball per arribar a la peça final. Ha d'incloure:
> Referents (imatges d'obres d'artistes o d'altres camps, ja sigui per temàtica o concepte, valors estètics, valors formals, referències de color, etc.).
> Imatges dels esbossos o proves.
> BREU explicació de les decisions formals preses en relació amb el sentit conceptual de la peça i altres aspectes. Podeu fer Control C+ Control V de l'entregat en mà.
> imatge de la peça final.
No he utilitzat cap referent per a fer aquest projecte.
Els esbossos han sigut pocs perquè a la cap i a la fi moltes de les idees que vaig tenir no les vaig acabant esbossant perquè sabia que no les acabaria fent. A sota he posat les proves de fer tot un fons. Va sortir horriblement malament, i després diferents proves de com fer allò que envolta el cor.
Realització en horitzontal i d'esquerra a dreta perquè és la manera en la que llegim. Cotó per a les parts febles (el niu i el cor) i el pastel de color negre per a les parts més aterradores (la mort i l'amenaça al cor), l'aquarel•la, al ser més refinada que el pastel, l'utilitzo per a cobrir el feble cor de les amenaces exteriors. La tirita és perquè ja ha estat superada la proba i el meu cor està bé. El "véase con una profesional" es refereix a una cosa que van dir els doctors quan era a l'hospital i la rao de que fes aquest treball d'aquest tema. I lo de pacient és per seguir una mica amb la historia de metges i posar el meu nom.
Pràctica 1: tires de temps
Fet a principi de curs. Era un dia amb bastant Sol i va ser a les 8:45 aproximadament. Va ser la segona cianotipia que vaig fer.
Tipus de paper:
Canson 225 g/m2
Procediment:
Vaig mesurar el paper i dividir la seva longitud per 10. Després vaig ratlles per a separar el paper en 10 espais. Seguidament vaig omplir-lo amb el líquid de la cianotipia i el vaig assecar. Al final vaig sortir amb una cartulina negra i el full i, una vegada al Sol, vaig anar tapant-lo cada 20 segons.
Notes: la cianotipia va sortir malament amb el que sembla una taca. El problema es pot deure a que no vaig assecar bé el paper, ja que aquell dia no portava el secador i no havia molt de temps.
Pràctica 2: Experiment de diferents suports
Fet a principi de curs també. Sobre les 8:30 aproximadament. Hi havia bastant Sol.
Tipus de papers:
- Canson 300 g/m2
- Golden
- Canson 225 g/m2
- Bloc de pintura 90 g/m2
Amb algunes amigues vam intercanviar papers per a fer les probes i també em van deixar unes pinces ja que habiem d'utilitzar el mateix objecte en tots els papers. La cianotipia va quedar bastant bé, amb un blau molt intens i sense molt de blanc pel mig.
Problemes:
A la imatge surt una ombra que en el paper no hi és*
Les pinces van generar una ombra la qual no era un aspecte desitjat. La solució hauria estat buscar un llos amb una mica d'inclinació i posar-ho allà.
Pràctica 3: transparències
Tipus de paper: Canson 225 g/m2
Fet a mitjans de trimestre, a les 15:00 aproximadament. El Sol era molt potent.
Procediment:
Vam omplir el paper d'aquarel·la tots a classe i ens el vam emportar a casa. Una vegada aquí vaig agafar les transparències (una foto, les meves ulleres, un plàstic amb un clauer adins i la funda del mòvil) i les vaig col·locar a sobre del paper. Vaig esperar 5 minuts i el color ja era mig grisòs però com que em semblava molt poc temps el vaig deixar fins a 7.
Després vaig mullar el paper amb aigua de l'aixeta i seguidament amb aigua oxigenada i va quedar bastant bé.
No crec que tingui cap problema.
Pràctica 4: tenyits
Tipus de paper: Canson 225 g/m2
Vaig intentar fer aquesta pràctica dues vegades però la primera que ens vam endur cianotipia a casa per a fer-ho les vaig guardar malament i van arribar a casa amb un color estrany.
La segona, ho vaig intentar fer amb un dia amb poquíssim Sol i també van sortir horribles.
Tenia la intenció de fer-ho amb una mica de cianotipia restant del projecte final però no m'ha sobrat res.
Prova 1
Prova 2
Pràctica 5: projecte final (identitat)
Per a aquest projecte ens vam emportar a casa un potet amb una mica de la substància barrejada per a fer la cianotipia. Per la meva part vaig probar de fer una el diumenge amb un resultat nefast, el qual la meva familia va tirar a les escombreries perquè el vaig deixar assecant fora de casa i es pensaren que era brossa. De totes maneres no va sortir bé. La segona prova, el dilluns, va sortir bastant bé tenint en compte que no hi havia molt de Sol a l'hora que vaig poder fer-la (16:00 aprox.) La vaig deixar aproximadament 45 i després vaig seguir amb el procediment però tampoc va sortir bé. A la tercera prova, el dimarts ja que el dilluns a l'hora que vaig acabar amb la primera eren les 17:30 aproximadament i no hi havia res de Sol, va anar igual de malament que amb les altres dues.
Problemes i més coses:
El principal problema va ser el escollir el temps a l'hora de fer la cianotipia. Ja que han estat dies molt, molt liats. Divendres el vaig utilitzar per a fer tot el material necessari per al projecte. Dissabte vam quedar tot el dia amb les companyes del TDR (de 11:00 fins a 20:30 aproximadament) per a parlar-ne i organitzar-lo. El diumenge vam tornar a quedar però només pel matí. Vaig arribar a casa dobre les 3 i després de menjar (15:30) vaig intentar per fí la primera prova. Havia Sol i a l'hora de treure el cristall de sobre del projecte es diferenciaven molt bé les ombres, les transparències i tot perfecte. El problema va ser al baixar-ho tot i anar a per l'aigua oxigenada després de mullar-la amb l'aigua de l'aixeta. El tap estava trencat i allò va deixar de ser aigua oxigenada fa molt temps. I al ser diumenge no hi havia cap lloc per anar-hi a buscar, i encara que l'hagués, no ho hauria fet a temps.
La segona prova va ser dilluns, al acabar la presentació del tdr vaig tornar a casa i corrents ho vaig preparar tot per a les 16:45 (aprox) estar amb la cianotipia al Sol. El problema va arribar quan no hi havia ningú a casa i jo entro a treballar a les 17:00. Llavors vaig haver de baixar a menys 5 per a que em donés temps a mullar-la amb els dos tipus d'aigua. El fet de no tenir-la molt de temps al Sol va produir que no agafés gens de color, perquè el Sol no donava directament i hauria necessitat més temps.
La tercera prova ja a Dimarts, va ser acabar de menjar i posar-me a fer la cianotipia. Sobre les 16:00 ho tenia tot preparat, així que ho vaig deixar al Sol, amb el poblema que aquest dia no hi havia tant de Sol, llavors havia decidit deixar-ho el màxim temps possible, però potser per la poca intensitat del Sol o perquè la mescla ja estava caducada, quan va passar una hora seguia bastant verda. Encara així la vaig deixar el màxim de temps possible. Li vaig dir al meu tiet, el qual ja m'havia vist fer això que quan ja no hi hagués més Sol, la posés en aigua normal i després en la oxigenada.
Quan vaig tornar del treball la cianotipia va sortir tan malament com les altres. Una autèntica desgracia.
Altres problemes que poden haver estat son que el paper estigués encara moll (sobretot en la prova de Dilluns) o per la falta de Sol (sobretot Dimarts)
Resultat 2
Resultat 3
Procediment de la primera prova
Idea
Idea:
Tipus de paper: Canson 225 g/m2
Vaig escollir aquest paper perquè no era ni molt dur ni molt tou. El vaig trobar un tipus de paper bastant estàndard i com no volia cap tipus de textura en específic, aquest va ser el paper perfecte.
La idea gira voltant a un rellotge, el qual representa la meva vida.
- Al primer quart d'hora trobem un paper negre doblegat dues vegades. Aquest paper representa el país del que vinc: Bolivia, ja que al tenir tres colors, havia pensat en fer una escala com a la primera prova de totes que vam fer (d'aquí que el paper estugui doblegat dues vegades). A més, és on he pasat la meva etapa de nedó (fins els 3 anys), representant aquesta mateixa època, la de nedó.
- A la mitja hora (o dos quarts) hi ha un "pikachu", del videojoc "Pokémon". Representant els videojocs. Aquesta època és la infantesa, on vaig tenir el primer contacte amb el món dels videojocs, estant el Pokémon el meu primer joc i estant una cosa que em va marcar molt.
- A en punt, hi ha un signe d'interrogació amb una foto i un ballarí als costats. Aquí es representa l'època d'adult, la qual fa uns quants mesos que he començat i encara no sé ben bé la "càrrega" que això de ser "adult" comporta. Les adicions dels costats es deuen a que encara que no sé el que vull fer en el futur, fa poc, he descobert que el ball és una manera de sentir-me lliure i poder gaudir de la vida. D'aquí ve al ballarí de la dreta. I la noia està aquí perquè és la ballarina que em va animar a provar a ballar, és a dir, ha estat la meva inspiració i ha influit bastant en mí. A més, amb aquests dos elements volia posar transparències al projecte, al igual que en la tercera pràctica.
- I per últim, l'agulla dels minuts està apuntant al punt intermig de dos quarts i tres quarts per a representar que encara em trobo dins d'aquests dos mons. I l'agulla de l'hora apunta cap al signe d'interrogació perquè també em trobo en aquest punt ara mateix, però sento que descobrir el que vull fer en el futur és més important i porta més pes que els videojocs i el manga/anime.
Procediment:
Ja portava pensat des de fa molt la idea de fer un rellotge explicant la meva vida.
La primera idea va ser posar una foto meva de nedó en el centre i posar les agulles apuntant al número 1 i l'altra al 8. Per a representar que aquest nedó ja té 18 anys. Però vaig veure a un munt de gent imprimint fotos i vaig voler fer-me el guay i el creatiu i no utilitzar res imprès.
Estic bastant content amb aquesta idea final que vaig tenir. A l'hora de fer les coses:
Primerament amb un compàs vaig fer una rodona i vaig tallar-ho per a que em servís de plantilla de rellotge.
El signe d'interrogació, el Pikachu, les agulles del rellotge, la bandera i la roba del ballarí els vaig realitzar dibuixant en cartolina negre i tallant el resultat.
El ballarí està fet de plàstic, en el qual també el vaig dibuixar i tallar. Vaig enganxar la roba a sobre del plàstic per a que no caigués.
La fotografia i l'enganxina les he agafat ja fetes de casa.
Problemes:
Potser fixant-me ara, és difícil d'entendre, afegint una silueta d'un nedó, un nen, un adolsecent i un adult al costat de cada època hauria ajudat, al igual que posar les ratlletes de les hores i minuts al voltant del rellotge.
Comentarios
Publicar un comentario