Ir al contenido principal

OFF

Festival Panoràmic



25 d'octubre de 2019.

Artístics vam anar al "Festival Panoràmic" a Roca Umbert, Granollers. Ja que érem dues escoles, ens vam separar en grups. El nostre grup va ser el primer en comptar amb temps lliure, per lo tant ens vam poder moure per les sales, on vam poder veure un munt de cartells de pel·lícules i relacionades amb la lluna. També vam veure llibres fotogràfics de diferents autors i cartells, tots ells relacionats amb la lluna i l'espai. Ens vam haver de posar guants per a tocar els llibres. 
Aprofitant el temps també vam anar a una altra sala més petita anomenada "The Afronauts" on ens van explicar que va haver-hi una escola la qual va planejar un viatje a la lluna, que mai es va realitzar, però aquesta exposició et mostra proves i et posa en la seva situació.

Més tard ens van cridar per anar a veure l'exposició de Marcel·lí Antúnez, un artista molt conegut i pertaneixent a la "Fura dels Baus". Aquest bon home ens va fer la visita per la seva obra, un autèntic plaer. Aquesta mateixa obra la podria definir com a mínim: peculiar. Va començar amb un video que explicava el que fariem al llarg de l'exposició, era com un mapa que parlava del cosmos, així vam començar la visita.
Vam veure una part d'una de les seves pel·lícules mudes (frontón). Més amunt, ens vam trobar amb un monstre dibuixat en un paper gegant, el qual tenia diferents parts, les quals una vegada obertes formava altres formes. El quart que vam veure va ser dos vídeos els quals sortia ell provant la gravetat zero amb un esquelet mecànic col·locat al cos. La següent part va tractar d'un video interactiu en el qual podies participar col·locant la cara en una caixa i quan obries la boca es feia una sequència, la qual després sortia en pantalla en temps real, i interpretant a un dels personatges del video. L'últim va ser un vídeo molt peculiar el qual canviava de video amb els sorolls.

Per últim ens van posar un vídeo en una altra sala, on sortien els comentaris que la gent tenia sobre si de veritat l'home havia arribat a la lluna o no, ja que des de que van arribar-hi no han tornat a anar, ho van intentar però no ho van aconseguir, per aquesta rao hi ha certa polèmica. Després de veure el video vam poder expressar la nostra opinió sobre el tema.

En conclusió, em va agradar bastant tot en general, encara que l'obra d'en Marcel·lí em va semblar molt bona. Definitivament hi tornaria a anar.



PANORÀMIC: Poema relacionat amb la lluna i fotomuntatge de fons



















Roberto Carlos Vallejos Lijeron

La lluna, al igual que l'amor i la literatura, em donen ganes
d'escriure. Fer un poema sobre un noi enamorat de la lluna
em semblava una bona manera de fer-li un homenatge. 
No soc gaire bó escrivint poemes, per això també vaig intentar
fer un fotomuntatge per a que no quedés com a poca cosa.
He agafat un fons, el qual està eixamplat pels costats perquè 
la imatge era massa petita, i a més li he posat la lluna amb
l'ombra de la parella.



ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA: YESTERDAY




Director: Danny Boyle

Guionista: Richard Curtis

Temps de duració: 116 minuts

Estrena: 28 de juny de 2019 (5 de juliol de 2019 per a Espanya)

Gèneres: comedia, drama, musical, fantàstic

Pel·lícula protagonitzada per "Jack" (Himesh Patel). Parla de la seva vida com a un de les poques persones que recorden als Beatles. Escriu de nou les seves cançons i es va fent famós gràcies a elles. Abans d'aquest succés paranormal, en Jack ja intentava fer-se famós en el món de la música, però sense gaire éxit. Els esforços no eren només per la seva part, ja que estava acompanyat per "Ellie" (Lily James), la seva mànager i amiga secretament enamorada d'ell.
La pel·lícula compta amb un altre personatge molt característic, com és l'Ed Sheeran, actuant com a ell mateix. Hi ha més personatges com el millor amic d'en Jack, o la seva mànager quan és a Los Angeles. Però la pel·lícula, més allà de centrar-se en la música dels Beatles, es centra en l'amor d'en Jack i l'Ellie, una decepció total.
No hauria pas estat malament si la història hagués estat bona, però no em va agradar gens, vaig sentir com si utilitzessin als Beatles com a una falsa premisa per a vendre millor la pel·lícula. El que popularment a internet es coneix com un "clickbait", però en un context cinematogràfic.


Al acabar de veure la peli vam tenir una ronda de preguntes/comentaris, on van sorgir temes com el masclisme a la pel·lícula, el qual jo vaig veure nul, o com la gent s'esperava una pel·lícula més "documental" i menys romàntica.

Com a conclusió, no em va semblar que li treguessin tot el suc que es podria a la pel"lícula, però la idea és bastant bona, jugar amb aquest "i si..." és sempre un encert, però saber portar-ho bé, és una altra història.